Diagnòstic
Assessorament
Reeducació
Logopèdia
DARIL
Des de 1991
25
anys
Trastorns del llenguatge
Són aquelles alteracions, anomalies o pertorbacions que dificulten en major o menor grau la comunicació lingüística, i que poden afectar tant aspectes lingüístics (fonològics, sintàctics, semàntics, de comprensió o d’expressió), com intel·lectuals, ja que els trastorns del llenguatge poden arribar a interferir en les relacions dels qui els pateixen, en el seu rendiment escolar, social i familiar.
Dislèxia
La DISLÈXIA és una dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional i que, per tant, apareix malgrat tenir una intel·ligència adequada, una escolarització convencional i una situació sociocultural dintre de la normalitat.
És un problema de tipus cognitiu, que afecta aquelles habilitats lingüístiques associades amb l’escriptura, particularment el pas de la codificació visual a la verbal, la memòria a curt termini, la percepció i la seqüenciació.
Es manifesta amb una dificultat d’automatització especialment en la lectura, l’ortografia i, en ocasions, també en el càlcul aritmètic.
Exigir, doncs, a una persona que pateix dislèxia el mateix nivell de coneixements ortogràfics o la mateixa velocitat lectora que la resta dels alumnes, és abocar al fracàs una persona que, amb una intel·ligència i capacitat intel·lectual dintre de la mitjana (i, en alguns casos, per damunt), té un problema específic d’aprenentatge. Senzillament, els dislèctics tenen una manera diferent d’aprendre.
La majoria de les persones dislèctiques estan prou capacitades per accedir a qualsevol nivell d’ensenyament, però massa sovint el sistema educatiu barra el pas als dislèctics abocant-los al fracàs escolar o bé oferint-los sortides per a les quals no estan gens motivats i que són l’origen de profundes frustracions personals.
El RETARD en l'aparició o en el desenvolupament de tots els nivells del LLENGUATGE (fonològic, morfosintàctic, semàntic i pragmàtic) afecta sobretot l'expressió i, en menor mesura, a la comprensió.
L'aparició del llenguatge i l'expressió oral és més tardana de l'habitual.
Retard del llenguatge
El TEA inclou un grup de discapacitats del desenvolupament que poden causar greus problemes, fins i tot crònics, de socialització, comunicació i conducta. Les persones amb TEA processen la informació en el seu cervell de manera diferent que les altres. Se’ls anomena “trastorns d’espectre” perquè afecten de manera diferent cada persona, i poden ser des de lleus o molt greus, malgrat que les persones amb TEA presenten símptomes similars, especialment els relacionats amb problemes en la interacció social.
​
TEA- Trastorn d'espectre autista
Tipus de TEA:
Trastorn autista o autisme clàssic. Aquestes persones tenen retards significatius en el desenvolupament del llenguatge, problemes de socialització i comunicació i conductes i interessos inusuals. Moltes persones també tenen discapacitat intel·lectual.
Síndrome d’Asperger. Les persones amb aquesta síndrome solen presentar alguns símptomes més lleus del trastorn autista. Poden tenir dificultats per socialitzar, així com interessos i conductes inusuals. Malgrat tot, normalment no tenen problemes de llenguatge o discapacitat intel·lectual.
Trastorn del desenvolupament generalitzat no especificat. Trastorn que pateixen algunes persones que reuneixen alguns criteris per al diagnòstic del trastorn autista o de la síndrome d’Asperger, però no tots.
Les persones amb aquest trastorn normalment tenen menys símptomes i aquests són més lleus que en el trastorn autista. Els símptomes poden causar només problemes de socialització i comunicació.
El RETARD DE LA PARLA es produeix quan hi ha una alteració en el desenvolupament de l’adquisició de la mateixa que fa que aquesta sigui força inintel·ligible.
Es dóna un desajust entre l’evolució de les competències fonètiques i fonològiques i el conjunt de les altres capacitats lingüístiques. Suposa poca habilitat en el domini de la parla tot i que pot haver-hi bona comprensió del llenguatge. La fonètica i la fonologia són dues disciplines lingüístiques complementàries que estan relacionades amb el retard de parla.
Retard de la parla
TEL- Trastorn específic del llenguatge
El TEL és un trastorn del llenguatge d’etiologia diversa i sovint desconeguda, que es manifesta en disfuncions lingüístiques vàries: innates, persistents i específiques per a l’adquisició i maneig del codi lingüístic.
El llenguatge sorgeix amb retard i ho fa amb marcades distorsions que el diferencien del retard simple del llenguatge, i són persistents perquè, o bé acompanya permanentment el nen al llarg de tota la seva vida, o, en casos de menor gravetat i després d’una intervenció logopèdica , l’afectació del llenguatge pot manifestar-se amb dificultats en la construcció del discurs complex o interferint en l’adquisició del procés de lectura i escriptura.
L'AFÀSIA és un trastorn cerebral caracteritzat per la pèrdua més o menys exclusiva de la producció i/o comprensió del llenguatge parlat o escrit, o d’ambdós, sense lesions en l’aparell de la fonació ni malalties psíquiques.
El seu origen és divers: per lesió vascular, traumàtica, per l’existència d’un tumor, per un accident cerebrovascular, una infecció cerebral o una neoplàsia.
Depenent de l'àrea cerebral afectada ens podem trobar que l'expressió no és fluida, hi ha molta dificultat per articular els mots, les frases tenen una sintaxi alterada i hi ha problemes per accedir o trobar les paraules que assignen el nom a les coses. La comprensió està força preservada. Aparentment pot semblar que no han sentit bé el que se'ls diu però el que passa és que hi ha un greu problema de comprensió. Altres vegades aquests pacients parlen molt i de manera fluida, tot i que els discurs pot semblar poc coherent perquè no tenen en compte l’interlocutor.
Afàsies
