top of page

Trastorns articulatoris​ i del ritme

 

Els sons que pronunciem en parlar es diferencien els uns dels altres per l’acció de diferents moviments musculars anomenats articulacions. L’aparell bucofonador posa en moviment una gran quantitat de musculatura que actua de forma sincronitzada en l’espai i el temps. No és estrany que en algun moment o punt d’aquest procés s’observin alteracions o desviacions que impliquin dificultats per aconseguir els resultats adequats a l’hora de produir els sons.

Dislàlia

La DISLÀLIA és una alteració de la parla que es manifesta amb errors que alteren els fonemes en la seva producció.

Aquesta incapacitat es pot donar en un sol fonema (per exemple “r”) o en un grup de fonemes (consonant + “r”). Aquest so pot ser percebut de forma correcta, però la persona no el produeix ni per imitació ni en la parla espontània ni aïlladament. La incorrecció perdura i es pot produir sempre de la mateixa manera, és estable.

Els motius d’aquesta mala pronunciació poden ser moviments incorrectes o mal coordinats dels òrgans articulatoris.

La DISGLÒSSIA és la dificultat de la producció oral causada per alteracions anatòmiques i/o fisiològiques dels òrgans articulatoris perifèrics amb origen no neurològic central.

Hi ha diverses causes que poden justificar una disglòssia: el llavi leporí, el fre lingual curt, les anomalies dentàries, la paràlisi lingual, la macroglòssia, la fissura palatina o la rinolàlia.

Disglòssia
Disàrtria

La DISÀRTRIA és un trastorn de l’expressió verbal a causa d’una alteració en el control muscular dels mecanismes de la parla. Afecta moviments voluntaris i involuntaris.

Es pot produir quan hi ha disfuncions motores de la respiració, la fonació, la ressonància, l’articulació i la prosòdia.

El QUEQUEIG és la interrupció de la fluïdesa de la parla que afecta la comunicació i va acompanyada de tensió muscular. Es manifesta per la repetició de sons, síl·labes i bloqueig en iniciar el discurs narratiu, tensió de la cara, tancant i obrint els ulls.

La causa no és clara. Està acceptat que hi ha un predisposició genètica i que hi intervenen molts factors: biològics, psicològics, neurològics, emocionals i socials

 

Quequeig
bottom of page