Diagnòstic
Assessorament
Reeducació
Logopèdia
DARIL
Des de 1991
25
anys
Trastorns miofuncionals
Els moviments coordinats de llavis, galtes, llengua, paladar i musculatura faríngia col·laboren en el procés d’alimentació i, a més, en la producció dels sons. Col·loquen l’aliment en la boca, ajuden a la masticació i a la propulsió del bol alimentici cap a l’esòfag. Quan es dóna una disfunció en aquestes estructures del sistema orofacial, es produeixen uns trastorns que la teràpia miofuncional s’encarrega de prevenir, valorar, diagnosticar i corregir.
Disfàgia
La DISFÀGIA és la dificultat per a la deglució causada per alteracions estructurals o funcionals que provoquen una alteració de la musculatura oral, faríngia i laríngia.
Pot desencadenar-se per malalties generals (infeccions, trastorns psíquics...), malalties neurològiques, malalties degeneratives i malalties otorinolaringològiques.
La DEGLUCIÓ ATÍPICA és produeix quan es realitzen una sèrie de moviments compensatoris per una inadequada activitat lingual en el moment de deglutir.
La deglució atípica infantil és una manera anòmala d’empassar que pot ser conseqüència i causa d’alteracions anatòmiques. Els nens o les nenes projecten la llengua en la cara palatina de les dents anteriors obrint l’espai interdental, lloc per on hi posen la llengua. Això es tradueix en problemes per pronunciar amb claredat certs fonemes, com /d/, /t/, /l/, /n/ o /r/.
Sense una intervenció logopèdica adequada es poden instaurar uns mals hàbits que generin anomalies estructurals en els òrgans fonoarticulatoris: maxil·lars, paladar, galtes i dents.
Deglució atípica
Hipotonia facial
La HIPOTONIA FACIAL és la disminució de tonicitat del conjunt de músculs que composen el massís facial i que participen del treball sensitiu i motor de la cavitat oral. Quan els músculs de la boca i de la cara no tenen un to adequat, poden causar dificultats tant en l’alimentació i/o salivació com en l’expressió oral i facial, afectant sovint la producció d’alguns fonemes.
